Com funciona

De «tot depèn de mi» a «ho tenim controlat».

Així es veu una setmana normal quan l’organització deixa de viure en un sol cap. L’exemple: Marta i Jorge, Lucía i Pablo, i Kira, la gossa. Una família. Un equip.

Abans de començar

Prepares la casa una vegada

Marta crea el compte i la guia li demana el nom de la casa, en Jorge, la Lucía, en Pablo i la Kira. Després tria unes poques faenes amb els dies i els punts, l’objectiu de cada xiquet, la recompensa i la paga. Jorge rep una invitació i entra amb el seu compte.

Dilluns al matí

Cada xiquet veu el que li toca

Abans de l’escola, Lucía toca la cara a la tablet de la cuina. Veu que hui li toca fer el llit i preparar la motxilla, i les marca en acabar. Els punts pugen en aquell moment i Marta ho veu des del mòbil.

Dimarts

Un canvi demanat, no imposat

Pablo té futbol a l’hora de sopar i proposa a Lucía canviar-li parar taula per treure les escombraries del dijous. Lucía accepta i cada faena passa a la nova responsable sense que un adult haja de refer res.

Dimecres

L’excursió arriba preparada

L’excursió d’en Pablo porta la llista: l’autorització signada, la motxilla amb el dinar i la roba de canvi. Cada cosa té un responsable. La nit abans només cal tacar l’última.

Dijous

El sopar ja està decidit

El menú diu amanida de cigrons, i ningú ha de preguntar a les set què se sopa. Els cigrons ja eren a la llista des de diumenge. En marcar-los com a comprats, passen al rebost.

Divendres

Una faena que va quedar sense fer

Lucía no va ordenar l’habitació. Jorge la marca com a no realitzada i, en lloc de treure-li la setmana, li proposa una faena de recuperació per dissabte. Si la fa, recupera els punts d’aquella setmana.

Diumenge a la nit

Es tanca la setmana

Marta tanca la setmana. Lucía ha arribat a 60 punts: la tarda de piscina es converteix en un val i la paga entra a la hucha. La setmana queda guardada a l’historial, sense comparar un germà amb l’altre, i comença la següent.

La filosofia

Participar. Responsabilitzar-se. Aprendre.

Visible per a tothom

La Homa converteix l’organització invisible en una responsabilitat compartida. Cada persona sap què ha de fer, quan fer-ho i què depèn d’ella.

Sense cap de casa

Els adults configuren la llar; no perseguixen els altres. Els xiquets marquen el seu i demanen revisions. L’objectiu és que necessiten cada vegada menys control.

Esforç amb valor

Col·laborar forma part de viure junts: no tot es cobra. Els punts i recompenses serveixen per a objectius especials: marcar-se alguna cosa, esforçar-se i aconseguir-ho.

Comences pel que us cal

Pots usar només les faenes i afegir la paga, el menú o el calendari quan vos vaja bé. El que no useu no cal configurar-ho.

Organitzeu-vos junts. Creixeu junts.

No cal preparar-ho tot. Amb unes poques responsabilitats clares ja comenceu a treure pes d’un sol cap.